13 setembre 2007
L'ASSEMBLEA GENERAL DE L'ONU APROVA LA DECLARACIÓ DELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES
Des de la Campanya de Suport a la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes expressem la nostra satisfacció per l’adopció de la Declaració a l’Assemblea General de Nacions Unides el dia 13 de setembre.
Esperem que aquesta Declaració suposi un important suport internacional per als 370 milions d’indígenes que pertanyen a 5.000 pobles i nacions de 71 països diferents, en la defensa i exercici dels seus drets col·lectius i individuals com l’autodeterminació i autogovern, l’educació en les seves pròpies llengües, el reconeixement de les seves lleis, costums i tradicions i la propietat i control dels seus territoris i recursos naturals.
Enllaç a la nota de premsa de l’ONU
MANIFEST DE SUPORT A LA DECLARACIÓ DELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES DE NACIONS UNIDES
Després de 22 anys de treball entre representants dels pobles indígenes, dels Estats i dels organismes internacionals, el 29 de juny del 2006 el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, aprovava el text de la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes. La Declaració, a pesar de la tenaç oposició d’un petit grup de països (principalment Austràlia, Nova Zelanda, els Estats Units i Canadà), fou adoptada pel Consell, qui va sol·licitar la seva immediata adopció per l’Assemblea General de les Nacions Unides a la sessió de la tardor del 2006.
Des de llavors, les organitzacions indígenes han començat a analitzar els aspectes de la Declaració que més els poden ajudar a defendre els seus drets. No s’ha d’oblidar que la Declaració respon a una veritat innegable: els pobles indígenes són un dels col·lectius humans, els drets dels quals són contínuament negats, des de la seva mateixa identitat, fins als seus drets sobre els territoris que habiten o els recursos que es troben als mateixos. A més a més, pateixen les més greus i continuades violacions dels seus drets humans, tant individuals com col·lectius, i estan subjectes a alts índex de marginació i pobresa. La Declaració suposava que per fi la comunitat internacional reconeixia aquesta situació i s’aprestava a posar-li remei.
Però aquest procés, que arrancava amb una nova norma jurídica internacional com a suport, es va veure bruscament interromput, quan el 10 de novembre del 2006 el grup de països africans proposava a la tercera comissió de l’Assemblea General, que debat els assumptes socials, humanitaris i culturals abans de la seva discussió general a la Assemblea General, una esmena a la resolució d’adoptar aquesta Declaració. Aquesta esmena, presentada per Namíbia i patrocinada per un grup de països africans, suposa que la Declaració s’havia de seguir debatent, argumentant que algunes disposicions de la Declaració són contràries a les constitucions de diversos països africans, perquè amenacen la integritat territorial nacional.
La posició dels Estats africans fou contestada amb rotunditat pel Comitè Coordinador dels Pobles Indígenes d’Àfrica. Al seu comunicat, el Comitè senyalava que la Declaració té un “esperit africà”, al reconèixer el valor de la diversitat i la solidaritat. A més a més, senyalava que els arguments presentats per Namíbia són un fidel reflex de les opinions mantingudes pels Estats Units i Canadà, entre d’altres, i que no s’ajusten a les normes de drets humans adoptades i en elaboració al marc de la Unió Africana. Cal recordar que el principi de lliure determinació i d’integritat territorial ja es troba reflectit a la Carta Africana sobre els Drets Humans i dels Pobles (art. 20).
Uns mesos després que s’acceptés la posposició a l’adopció de la Declaració per donar més temps a “consultes”, tant els països africans com altres països que s’oposen a la mateixa, segueixen mantenint la seva oposició i exigint canvis fonamentals al text en relació amb la identificació dels pobles indígenes, els seus drets a la lliure determinació, els seus drets sobre els seus territoris i recursos o al lliure consentiment informat previ. Alhora, els anomenats co-patrocinadors mantenen la posició que l’Assemblea General ha d’adoptar, sense canvis, el text ja adoptat pel Consell de Drets Humans, posició coincident amb la de les organitzacions indígenes.
La Presidenta de l’Assemblea General ha de decidir ara en què moment la qüestió de la Declaració serà considerada per l’Assemblea, en qualsevol cas abans de mitjans de setembre, i quan es convocarà a una votació de la resolució d’adopció. En relació amb aquesta situació, les persones i organitzacions firmats:
1. Volem expressar el nostre suport a les organitzacions i representants dels pobles indígenes al treball de pressió i sensibilització que estan desenvolupant per aconseguir l’adopció de la Declaració.
2. Sol·licitem a l’Assemblea General l’adopció de la Declaració tal i com va ser aprovada pel consell de Drets Humans de les Nacions Unides, perquè constitueix un mínim que garanteix la supervivència i el benestar dels pobles indígenes del món, i també perquè el seu rebuig donaria un missatge molt negatiu sobre l’autoritat del Consell de Drets Humans i sobre la importància que els drets humans mateixos tenen en la comunitat internacional.
3. Volem sol·licitar als països que van donar suport a l’adopció de la Declaració al Consell de Drets Humans, que segueixin activament els esdeveniments per impulsar la seva adopció final a l’Assemblea.
La Declaració reconeix el dret dels pobles indígenes a la lliure determinació, al manteniment i desenvolupament de les seves pròpies característiques polítiques, econòmiques, socials i culturals, i a la participació a la vida de l’Estat en el qual habiten. A més a més, reconeix el seu dret a existir com a pobles diferents, amb cultura i identitat pròpies; a l’educació, la informació i l’ocupació; a participar de les decisions i accions que els afecten, a desenvolupar les seves activitats econòmiques i definir les seves pròpies prioritats i estratègies de desenvolupament; al seu dret sobre la terra i els seus recursos; i a mantenir les seves pròpies institucions.
Conèixer i reconèixer els drets d’uns pobles tantes vegades invisibles a la comunitat internacional, contribueix a reclamar-ne el seu exercici real i transformar la situació de negació en la qual viuen els més de 370 milions d’indígenes de tot el món.
- Nº de adhesions: 390 (Individuals: 340 - Entitats: 50)
- Vore les adhesions a aquest manifest.